Hi ha una cosa que em fa molta ràbia: quan una persona amb discapacitat explica clarament què no pot sostenir, aparentment se l’escolta, però després se li demana que continue funcionant igualment. I

El meu cervell és com un hàmster: un expert a fer voltes dins la roda, sobretot amb aquelles situacions socials subtils i aparentment sense importància per a la majoria de persones neurotípiques. Ahir

Hi ha situacions familiars que no fan mal només pel conflicte en si, sinó per tot el que es mou al voltant: els silencis, les justificacions, les versions canviants i la sensació que, de sobte, la rea